Traumatismes com fractures orbitàries poden afectar la integritat i funcionalitat dels nostres ulls, posant en risc la nostra visió i la nostra qualitat de vida. En aquests casos, la cirurgia de la fractura orbitària es converteix en una solució crucial per a restaurar la salut i l’estètica de la zona orbital.

La cirurgia de la fractura orbitària és un procediment quirúrgic complex que té com a objectiu reparar les fractures de l’òrbita ocular, l’estructura òssia que envolta i protegeix l’ull. Aquest tipus de cirurgia és especialment necessària en casos d’anoftàlmia (absència d’un ull) o en fractures orbitàries que provoquen enoftalmos, el retraïment anormal de l’ull cap a dins de l’òrbita.

Objectius de la cirurgia:

El principal objectiu d’aquesta cirurgia és restablir el volum i la posició adequada de l’òrbita, recuperant així tant la seva funcionalitat com la seva estètica. Això permetrà:

  • Millorar la visió: Una òrbita amb la seva estructura òssia correcta protegeix l’ull i els seus components interns, permetent una visió òptima.
  • Corregir l’enoftalmos: La reposició de l’ull a la seva posició natural elimina l’aparença d’ull enfonsat i millora l’estètica facial.
  • Protegir els teixits oculars: Una òrbita intacta protegeix l’ull dels danys externs, reduint el risc de complicacions i pèrdua de visió.

Implants per a la reconstrucció:

Per a aconseguir la restauració òrbita, la cirurgia pot utilitzar diferents tipus d’implants:

  • Autòlegs: Són obtinguts del mateix pacient, com greix, ossos, cartílag…
  • Heteròlegs: Són materials sintètics com Gore-Tex, PTFE o silicona.

Procediment quirúrgic:

La cirurgia de fractura orbitària és un procediment complex que requereix una planificació detallada i una execució precisa. Es realitza sota anestèsia general i pot implicar l’accés a l’òrbita a través d’incisions cutànies o intranasals, segons la naturalesa de la fractura i les necessitats del pacient.

Durant la cirurgia, el cirurgià reconfigurarà els ossos fracturats de l’òrbita i col·locarà els implants adequats per a restablir el volum i la posició correcta. Això pot implicar la reconstrucció de l’estructura òssia, la reposició de teixits molts, com els músculs i els vasos sanguinis, i la correcció de qualsevol deformitat associada.