Els nostres ulls realitzen moviments constants i precisos per a permetre’ns enfocar i explorar el món que ens envolta. Aquests moviments són possibles gràcies a un complex sistema de músculs i nervis que treballen en sincronia. No obstant això, quan un o més d’aquests músculs s’afecten per una paràlisi o parèsia, la nostra capacitat visual pot veure’s seriosament alterada.
La paràlisi oculomotora es refereix a la impossibilitat o dificultat per a realitzar un o diversos moviments oculars. Això pot ocórrer com a resultat d’una lesió en els músculs que controlen el moviment dels ulls o en els nervis que els innervan.
Quins són els símptomes de la paràlisi oculomotora?
Els símptomes més comuns poden variar segons el nervi cranial afectat i la gravetat de la condició. A continuació, es detallen alguns dels símptomes més comuns associats a aquesta patologia:
- Diplopia binocular: quan tenim ambdós ulls oberts, tenim visió doble, que desapareix quan tanquem un dels dos ulls.
- Estrabisme: Els ulls no es mouen junts en la mateixa direcció, provocant una desalineació. La posició dependrà del múscul o músculs afectats:
- Paràlisi del III parell cranial: dificultat per moure l’ull cap amunt, cap avall i cap a nasal. Per tant, l’ull pot quedar desviat cap a fora (temporal). Si la seva afectació és completa, també pot provocar una midriasi (dilatació de la pupil·la) i una ptosi (parpella lleument caiguda respecte a l’altre ull).
- Paràlisi del IV parell cranial: dificultat de moure l’ull cap avall i cap endins (nasal). Característicament, dona visió doble quan fem activitats en visió propera (llegir, cosir…). L’ull pot quedar desviat cap amunt.
- Paràlisi del VI parell cranial: dificultat per moure l’ull cap enfora (temporal). Característicament, ens dona visió doble a la visió llunyana (mirar per la finestra, conduir…). Podem veure l’ull desviat cap a dins.
- Ptosis: La parpella superior d’un ull cau més que l’altre.
- Dificultat per a enfocar: Pot ser difícil enfocar en objectes a distàncies properes o llunyanes.
- Visió borrosa: La visió pot ser borrosa o distorsionada.
- Dolor ocular: En alguns casos, pot haver-hi dolor ocular o cefalea.
- Torticolis: per no veure-hi doble, alguns pacients desvien el cap per tal que mirant endavant, els ulls quedin en la posició que requereix menys desviació i, per tant, en la posició on tenen menys diplopia.
Els nostres ulls realitzen moviments constants i precisos per a permetre’ns enfocar i explorar el món que ens envolta. Aquests moviments són possibles gràcies a un complex sistema de músculs i nervis que treballen en sincronia. No obstant això, quan un o més d’aquests músculs s’afecten per una paràlisi o parèsia, la nostra capacitat visual pot veure’s seriosament alterada.
La paràlisi oculomotora es refereix a la impossibilitat o dificultat per a realitzar un o diversos moviments oculars. Això pot ocórrer com a resultat d’una lesió en els músculs que controlen el moviment dels ulls o en els nervis que els innervan.
Quins són els símptomes de la paràlisi oculomotora?
Els símptomes més comuns poden variar segons el nervi cranial afectat i la gravetat de la condició. A continuació, es detallen alguns dels símptomes més comuns associats a aquesta patologia:
- Diplopia binocular: quan tenim ambdós ulls oberts, tenim visió doble, que desapareix quan tanquem un dels dos ulls.
- Estrabisme: Els ulls no es mouen junts en la mateixa direcció, provocant una desalineació. La posició dependrà del múscul o músculs afectats:
- Paràlisi del III parell cranial: dificultat per moure l’ull cap amunt, cap avall i cap a nasal. Per tant, l’ull pot quedar desviat cap a fora (temporal). Si la seva afectació és completa, també pot provocar una midriasi (dilatació de la pupil·la) i una ptosi (parpella lleument caiguda respecte a l’altre ull).
- Paràlisi del IV parell cranial: dificultat de moure l’ull cap avall i cap endins (nasal). Característicament, dona visió doble quan fem activitats en visió propera (llegir, cosir…). L’ull pot quedar desviat cap amunt.
- Paràlisi del VI parell cranial: dificultat per moure l’ull cap enfora (temporal). Característicament, ens dona visió doble a la visió llunyana (mirar per la finestra, conduir…). Podem veure l’ull desviat cap a dins.
- Ptosis: La parpella superior d’un ull cau més que l’altre.
- Dificultat per a enfocar: Pot ser difícil enfocar en objectes a distàncies properes o llunyanes.
- Visió borrosa: La visió pot ser borrosa o distorsionada.
- Dolor ocular: En alguns casos, pot haver-hi dolor ocular o cefalea.
- Torticolis: per no veure-hi doble, alguns pacients desvien el cap per tal que mirant endavant, els ulls quedin en la posició que requereix menys desviació i, per tant, en la posició on tenen menys diplopia.
