L’oftalmopatia tiroidal, també coneguda com a malaltia de Graves oftàlmica, és una afecció autoimmune que afecta els ulls de persones amb problemes de tiroides, com ara l’hipertiroïdisme (malaltia de Graves) o l’hipotiroidisme. Es produeix quan el sistema immunitari ataca per error els teixits de l’òrbita ocular, provocant inflamació i dany en els músculs i els teixits que envolten els ulls.

Símptomes de l’oftalmopatia tiroidal:

Els símptomes poden variar en gravetat i poden incloure:

  • Exoftàlmia (protrusió dels ulls): Un dels símptomes més característics, on els ulls sobresurten visiblement de les seves orbites.
  • Edema periocular: Inflamació i inflor de la zona al voltant dels ulls, que pot provocar sensació de pressió i picor.
  • Visió borrosa o doble: Dificultat per enfocar la visió o visió doble a causa de la inflamació dels músculs oculars.
  • Augment de la pressió intraocular: Pot danyar el nervi òptic i provocar glaucoma si no es tracta.
  • Sequedat ocular: Sensació de sorra o picor als ulls per la disminució de la producció de llàgrimes.
  • Ull vermell: Envermelliment de la conjuntiva, la membrana transparent que cobreix la part blanca de l’ull.
  • Sensibilitat a la llum: Molèstia ocular davant la llum brillant.
  • Dolor ocular: En alguns casos pot haver-hi dolor ocular, especialment quan es mouen els ulls.
  • Visió disminuïda: En casos greus, la inflamació pot afectar el nervi òptic i provocar pèrdua de visió.

Causes que la provoquen:

La causa exacta no es coneix completament, però se sap que està relacionada amb una resposta autoimmune anormal a la glàndula tiroidal. En persones amb problemes de tiroides, el sistema immunitari ataca per error els teixits de l’òrbita ocular, provocant inflamació i dany.

Factors que augmenten el risc de patir-la :

  • Ser dona: Les dones tenen més risc de desenvolupar la malaltia que els homes.
  • Fumar: El tabaquisme és un factor de risc important per a l’oftalmopatia tiroidal.
  • Genètica: Hi ha una predisposició genètica a la malaltia.
  • Diabetis: Les persones amb diabetis tenen un major risc de desenvolupar la malaltia.
  • Edat: La malaltia és més freqüent en persones entre els 30 i els 50 anys.

Diagnòstic i tractament:

El diagnòstic de l’oftalmopatia tiroidal es basa en els símptomes, l’historial mèdic i un examen oftalmològic complet. En alguns casos, es poden realitzar proves addicionals, com ara anàlisis de sang, proves d’imatge (com ara tomografia computaritzada o ressonància magnètica) o una biòpsia dels teixits orbitaris.

El tractament, doncs, se centra en controlar la malaltia de la tiroides subjacent i reduir la inflamació i els símptomes oculars. En aquest cas, doncs, pot incloure:

  • Medicaments antitiroïdals: Per controlar la malaltia de la tiroides.
  • Corticoides: Per reduir la inflamació.
  • Immunosupressors: Per a casos greus o que no responen a altres tractaments.
  • Llàgrimes artificials: Per a la sequedat ocular.
  • Prismes o cirurgia: En alguns casos, pot ser necessària la correcció de la posició dels ulls o la descompressió de l’òrbita ocular.