El glaucoma d’angle obert, també conegut com a glaucoma primari d’angle obert, és el tipus de glaucoma més comú, representant al voltant del 70% dels casos. Aquesta malaltia afecta progressivament el nervi òptic, la part de l’ull que envia senyals visuals al cervell. Si no es tracta, pot provocar pèrdua de visió permanent i, en casos greus, ceguesa.
Com funciona el glaucoma d’angle obert:
En un ull sa, l’humor aquós nutreix i elimina els residus del teixit ocular. Aquest líquid circula a través d’una malla anomenada xarxa trabecular, que actua com a filtre. En el glaucoma d’angle obert, aquesta xarxa es va obstruint o danyant, impedint el drenatge normal de l’humor aquós. Això provoca un augment de la pressió intraocular, que pot danyar el nervi òptic.
Factors de risc:
- Edat: El risc de glaucoma augmenta amb l’edat, sent més comú a partir dels 60 anys.
- Antecedents familiars: Tenir familiars amb glaucoma augmenta el risc de patir-lo.
- Pressió intraocular alta: La pressió intraocular elevada és el principal factor de risc.
- Certs problemes de salut: Algunes malalties, com ara la diabetis i la hipertensió arterial, poden augmentar el risc de glaucoma.
- Certs medicaments: L’ús prolongat de certs esteroides pot augmentar el risc de glaucoma.
- Certs defectes oculars: Tenir certs defectes oculars, com ara un iris estret, pot augmentar el risc.
Simptomatologia:
En les seves fases inicials, sol ser asimptomàtic. Això significa que la pèrdua de visió pot passar desapercebuda fins a estadis avançats de la malaltia. Alguns dels símptomes que poden aparèixer en fases més avançades inclouen:
- Visió borrosa, especialment en la visió perifèrica (lateral).
- Dificultat per veure en condicions de poca llum.
- Visió de halos o cercles de colors al voltant de les llums.
- Dolor ocular.
- Nàusees i vòmits.
- Pèrdua de la visió en camp visual.
El glaucoma d’angle obert, en ser sovint asimptomàtic en les seves fases inicials, fa que la detecció precoç sigui clau per prevenir la pèrdua de visió. Realitzar revisions oculars regulars amb un oftalmòleg a partir dels 40 anys permet detectar la malaltia en les seves etapes primerenques i iniciar el tractament per controlar la pressió intraocular i evitar danys al nervi òptic. Un diagnòstic i tractament precoços poden ajudar a preservar la visió durant molts anys.
