La uveïtis és una inflamació del tracte uveal de l’ull, que comprèn l’iris, el cos ciliar i la coroide. En el nostre medi, constitueix la tercera causa de ceguera legal i afecta especialment adults joves entre la segona i cinquena dècada de vida. 

En termes generals les podem classificar per l’etiologia: autoimmune, infecciosa o idiopàtica (desconeguda). També es poden classificar per a la seva localització: anterior, intermèdia, posterior o panuveïtis (quan està tot inflamat). Donada la fragilitat del teixit retinal, com més posterior sigui l’afectació, més limitat és el pronòstic visual. D’aquesta manera, podríem dir que una uveïtis anterior serà potencialment menys lesiva que una uveïtis posterior amb afectació macular.

 

Causes infeccioses de la Uveïtis

En aquest text ens centrarem en la uveïtis infecciosa, amb una etiologia que varia segons la regió geogràfica i l’estat immunològic del pacient. Actualment, suposa un 32% dels casos d’uveïtis que hem rebut als últims anys, similar als percentatges d’altres centres d’uveïtis del nostre entorn1. Els percentatges aquí mencionats corresponen a una base de dades interna, no publicada actualment.

Infeccions Virals

  • Herpes simple I-II i herpes varicel·la-zòster

Són la causa més freqüent d’uveïtis anterior infecciosa, amb un 19,5% de totes les uveïtis anteriors. Malauradament, també poden provocar uveïtis posteriors, amb una evolució tòrpida si no es diagnostica ràpidament. Es dona típicament en pacient que ja presentaven lesions prèvies, com lesions als llavis o zòster facial previ.
Curiosament, la vacuna de la COVID-19 va provocar un augment dels rebrots dels pacients amb uveïtis herpètiques, a escala global, però molt contingut en el temps2. 

Uveitis herpetica

Il·lustració 1 Precipitats endotelials estrellats gruixuts típics de l’afectació herpètica

  • Citomegalovirus (CMV)

Causa retinitis en pacients amb alteracions del sistema immune, com aquells amb VIH o en tractament amb corticoides o quimioteràpia.

 

Infeccions Bacterianes

  • Tuberculosi (Mycobacterium tuberculosis)

Si bé en el nostre medi no és molt prevalent, és una infecció importada amb una incidència que va en augment. A diferència d’altres afectacions sistèmiques per tuberculosi, de l’ull afectat no en podem fer una biòpsia per demostrar l’existència del bacteri. El seu diagnòstic suposa un repte mèdic i motiu de discussió i controvèrsia als congressos de l’especialitat.

  • Sífilis (Treponema pallidum)

La coneixem com “la gran simuladora”, ens pot donar tota classe d’uveïtis i sempre l’hem de descartar durant l’estudi. Desafortunadament, també estem observant un augment en la incidència de sífilis ocular3, per una relaxació de les mesures de prevenció de malalties de contagi sexual.

  • Bartonella henselae

Aquest bacteri infecta les ungles d’alguns gats i es pot transmetre als humans per esgarrapades. Típicament, afecta el nervi òptic i a la màcula. 

 

Infeccions Fúngiques

  • Candidiasi

Comú en pacients immunodeprimits o en aquells amb ús prolongat de catèters intravenosos, la uveïtis pot presentar-se en forma d’endoftalmitis.

 

Infeccions Parasitàries

  • Toxoplasmosi (Toxoplasma gondii)

La causa més comuna d’uveïtis posterior al nostre medi, amb un 51,7% de totes les uveïtis posteriors. Es tracta d’un paràsit que infecta a gats, porcs i bous. Es pot transmetre pel contacte amb femtes de gat contaminades o per la ingestió de carn crua. Al nostre medi consumim més carn crua, especialment embotits, que a altres regions i d’aquí aquesta taxa tan alta. Típicament, provoca inflamació a pol posterior, però pot inflamar tota l’úvea. 

uveitis toxoplasmosi

Il·lustració 2 Dues lesions cicatricials arrodonides pigmentades, amb una lesió aguda blanquinosa, típica de toxoplasmosi – Imatge amb Optomap.

  • Toxocariasis

Paràsit que es reprodueix en els gossos i gats, pot ser transmesa per larves de Toxocara canis o cati dipositat a les femtes. Recentment, s’han demostrat la seva presència molt estesa a les sorreres dels parcs infantils4.  

 

Diagnòstic

En alguns casos el diagnòstic de la uveïtis infecciosa és clínic, com la toxoplasmosi, però en d’altres hem de recórrer a tècniques addicionals com proves de laboratori i proves d’imatge. Els exàmens de sang poden incloure serologies per a patògens específics, mentre que les tècniques d’imatge, com la tomografia de coherència òptica (OCT), l’autofluorescència i l’angiografia amb fluoresceïna, poden ajudar a avaluar el grau i localització de la inflamació. 

L’anàlisi de l’humor aquós o del vitri mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) pot ser essencial per identificar agents infecciosos específics. Malauradament, l’efectivitat d’aquesta prova és limitada i la reservem per casos excepcionals5. 

 

Tractament

El tractament de la uveïtis infecciosa depèn de l’agent causant. En general, inclou:

  • Antivirals: Com l’aciclovir o valganciclovir per a infeccions per herpes i CMV. 
  • Antibiòtics: Per exemple, penicil·lina per la sífilis ocular o combinacions diverses per la tuberculosi ocular.
  • Antifúngics: Com l’amfotericina B o voriconazole per a candidiasi ocular.
  • Antiparasitaris: com el trimetoprim i sulfametoxazole per la toxoplasmosi.

En alguns casos cal aplicar el tractament de forma més directa a l’ull, mitjançant injeccions intraoculars. 

 

Pronòstic i Complicacions

El pronòstic de la uveïtis infecciosa varia considerablement segons la rapidesa del diagnòstic i l’efectivitat del tractament, i per això cal aconseguir un diagnòstic acurat amb rapidesa per poder minimitzar les seqüeles. No obstant això, fins i tot amb un tractament adequat, poden ocórrer complicacions, com la formació de membranes epiretinals, atròfia òptica i pèrdua irreversible de la visió.

 

Bibliografia

  1. Fanlo, P. et al. Profile of patients with uveitis referred to a multidisciplinary unit in northern Spain. Arch. Soc. Espanola Oftalmol. 92, 202–209 (2017).
  2. Cohen, S. et al. Herpetic Eye Disease Following the SARS-CoV-2 Vaccinations. Ocul. Immunol. Inflamm. 31, 1151–1162 (2023).
  3. Schulz, D. C. et al. The many faces of ocular syphilis: case-based update on recognition, diagnosis, and treatment. Can. J. Ophthalmol. 56, 283–293 (2021).
  4. Otero, D. et al. Environmental contamination with Toxocara spp. eggs in public parks and playground sandpits of Greater Lisbon, Portugal. J. Infect. Public Health 11, 94–98 (2018).
  5. Scheepers, M. A. et al. The value of routine polymerase chain reaction analysis of intraocular fluid specimens in the diagnosis of infectious posterior uveitis. ScientificWorldJournal 2013, 545149 (2013).

 

Aquest article ha estat escrit pel Dr. Alex Giménez, especialista en Uveïtis a l’Institut d’Oftalmologia de la Clínica Girona (IOCG – Oftalis). La informació proporcionada reflecteix l’experiència i els coneixements del Dr. Giménez en el camp de l’oftalmologia.