L’estrabisme, també conegut com a “ull gandul”, és una afecció ocular en què els dos ulls no miren en la mateixa direcció alhora. Això pot provocar visió doble, fatiga visual, pèrdua de la visió en 3D (estereopsis) i, en alguns casos, ambliopia (ull gandul).
Segons la direcció en què es desvia l’ull, l’estrabisme pot ser:
- Endotròpia o estrabisme convergent, desviació dels ulls cap endins
- Exotropia o estrabisme divergent, desviació dels ulls cap enfora
- Hipertropia, desviació dels ulls cap amunt
- Hipotropia, desviació dels ulls cap avall
Les conseqüències i el tractament varien sobretot depenent de si té lloc durant la infància o durant l’edat adulta.
Estrabisme infantil
L’estrabisme infantil el poden provocar una alteració congènita en el desenvolupament de la musculatura ocular extrínseca (els músculs que permeten la mobilitat dels globus oculars), malalties oculars que disminueixen la visió d’un ull (cataractes congènites, malalties que afectin la retina o el nervi òptic…) però el més habitual és que siguin provocats per defectes de refracció (miopia, astigmatisme i sobretot hipermetropia).
La principal preocupació de l’estrabisme que es presenta durant l’edat infantil és el risc d’ambliopia, el que es coneix com a “ull gandul”. L’ambliopia es produeix perquè un ull no rep una imatge prou nítida i, per tant, no es desenvolupen correctament les vies visuals, impedint que aquest ull assoleix la màxima visió. Tot i que pot variar d’una persona a una altra, tenim temps fins a aproximadament els 8 anys de vida per estimular la visió de l’ull estràbic i evitar l’ambliopia.
L’altra conseqüència important de l’estrabisme infantil és el desenvolupament deficient de l’estereopsis, és a dir la visió en 3D.
Els pacients poden queixar-se de fatiga visual, dificultat per llegir o realitzar activitats en visió propera o tortícolis per evitar que els ulls hagin d’estar en la posició on és més marcada la desviació.
Per tractar l’estrabisme infantil podem utilitzar:
- Ulleres: important quan l’etiologia és un defecte de refracció perquè la imatge arribi nítida a la retina.
- Penalització de l’ull sa: per obligar l’ull desviat a treballar i evitar l’ambliopia. Es pot fer de diverses maneres, però la més habitual són les oclusions.
- Teràpia visual: orientada a estimular la visió de l’ull desviat o estimular alguns moviments oculars.
- Cirurgia: En segons quines causes d’estrabisme, mitjançant la cirurgia es pot afeblir alguns músculs (recessions musculars), o reforçar l’acció muscular (reseccions musculars).
